dilluns, 23 de març del 2009

CUARTA PLANTA


Per aquesta setmana tinc una recomanació molt interessant, està dins del grup de les malalties, i cinema espanyol. Es tracta de la pel·lícula 4a Planta, del director Antonio Mercero. La pel·lícula parla de cinc nois que estan ingressats en un hospital perquè tots ells pateixen de càncer. Aquest grup de nois que ronden els quinze anys comparteixen un "barri" molt peculiar: la planta de traumatologia d'un hospital. Miguel Àngel, Hissen, Dani i Jorge assoleixen amb la seva alegria desafiar la destinació i fer suportable la seva estada en el centre. La vida continua en aquest microcosmos regit per homes i dones de bata blanca. A part de les dietes singlot sòdiques, també hi ha pacients nous que conèixer, infermeres de les quals burlar-se, incursions nocturnes pels passadissos de l'hospital, partits de bàsquet que disputar-li a l'equip de San Pau. L'amistat, l'acceptació en el grup, és determinant en l'adolescència. Però és imprescindible quan la ridiculitzada "edat de la poca-solta" se sofreix en pijama i entre quatre parets.
Tot i que a simple vista pot semblar un film per nens/es més grans, crec que és molt important que els alumnes de cicle superior de Primària comencin a entendre algunes situacions en que es troben d’altres nois/es de la seva mateixa edat.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

3 comentaris:

  1. Sóc l'Eva Miquel i Cos.24 de març del 2009, a les 13:27

    Estic totalment d'acord en el fet que els nens i nenes hagin de conèixer la realitat d'altres nens, que també podrien ser ells.
    Això els pot ajudar a desenvolupar l'empatia i així poder ajudar millor als que estàn al seu voltant.
    Tanmateix, si que és veritat, que ens segons quins moments pot resultar una mica forta per a ells.

    ResponElimina
  2. Josep JA24 de març del 2009, a les 14:50

    Igual que L'Eva, penso que els nens haurien de veure, saber i si pot ser conèixer que no tots els nens i nenes tenen la mateixa sort de ser tant ben cuidats, alimentats i sans com ells.
    També penso que aquestes imatges han reflectit la crua realitat de la malaltia terminal, però gràcies a la cançó s'ha pogut obrir una escletxa d'esperança a la fosca vida que se'ls hi presenta a aquesta gent.
    D'aquesta manera, penso que és bo inculcar aquests coneixaments a la mainada per tal que entenguin l'ho malament que s'ho passen aquesta pobre gent que pateix aquestes malalties tant greus, així com potenciar les seves bandes sentimentals.

    ResponElimina
  3. Ànnia25 de març del 2009, a les 9:18

    Normalment, només es valora la Salut quan realment estem malalts. El missatge de la pel·lícula és bo. Les malalties terminals són molt dures i sobretot si es detecta en nois i noies tan joves. Hi ha alguns moments, que no són gaire adequats pels nens i nenes de Cicle Superior. Tot just aquesta edat estan fent el canvi.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)